Conte de la castanyera i el gegant

Quan arriba el temps de collir castanyes ...
també arriba ... la tardor ...
i amb aquesta ... ni fred ni calor.

Dalt d'una muntanya
hi havia una casa i, dins la casa,
hi vivia la castanyera que dormia ...

La castanyera, un bon matí, es va despertar.
Aleshores, es va començar a vestir:
primer la camisa, que li anava petita.

Després la faldilla, que li feia campana.
I finalment les sabates, que li feien "cloc-cloc",
i quan ballava sempre girava així ...

Aquell mateix matí, la castanyera, amb un mocador al cap,
va sortir de casa seva i va anar al bosc amb un cistell penjat al braç.
Quan va arribar-hi, va veure castanyes pertot arreu ...

La castanyera va sacsejar un arbre
perquè caiguessin les castanyes ...
però aquest, que era molt gran i fort,
no en va deixar caure cap ni una!

Molt preocupada, la castanyera
va demanar ajuda al seu amic,
el Gegant del Castanyer!,
que, com que era un gran i enorme gegant,
tenia molta molta força!

El Gegant del Castanyer va sacsejar un d'aquells arbres plens de castanyes:
- A veure qui guanya, si el gegant o la castanya - va dir el Gegant.
I van caure: 1, 2, 3, 4 i 5 castanyes!

El Gegant del Castanyer, un altre cop, va sacsejar un altre arbre:
- A veure qui guanya, si el gegant o la castanya.
I en van caure: 1, 2, 3, 4 i 5 més!

Finalment, el Gegant del Castanyer va sacsejar l'últim arbre:
- A veure qui guanya, si el gegant o la castanya.
I, per acabar, en van caure: 1, 2, 3, 4 i 5 més!

Ara, la castanyera ja podia omplir de castanyes
el seu cistell i el seu davantal. Que bé!
La castanyera, ben contenta, va començar a fer camí cap a la plaça de la ciutat.
Allà on tenia la seva paradeta, per torrar el munt de castanyes
que el Gegant del Castanyer l'havia ajudat a aconseguir.

Així, en arribar a la seva parada, es va posar a fer feina:
va tallar les castanyes, les va posar a la brasa,
... i mentre el foc les anava torrant, va començar a fer un munt de paperines
per posar-hi les castanyes i poder vendre-les a tothom.

Però, mira per on, el primer que va anar a comprar castanyes va ser en Marrameu!
Un gat molt trapella que, passant pel costat de la paradeta de la castanyera, n'hi va voler comprar ...

La castanyera va anunciar la seva venda de castanyes:
- Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?

I en Marrameu, per fer-la enrabiar, li va contestar:
- Calentes i pudentes, de les vuit, les set de dolentes.
De les vuit les set de dolentes, qui en vol, ara que fumen?

La castanyera es va enfadar molt, moltíssim!
Però en Marrameu, que només volia riure una mica,
es va oferir a ajudar-la perquè tots els nens i nenes de la ciutat
poguessin comprar les castanyes tan bones
que la nostra castanyera torrava sense parar.