Conte de la Marieta Castanyera

Vet aquí que una vegada hi havia una castanyera que es deia Marieta Castanyera i portava un cistell ben ple de castanyes.
Sempre corria per no arribar tard a la seva barraqueta,
cada vespre quan es feia fosc havia d'estar oberta per a vendre les castanyes.

I sabeu què?
Un dia va ensopegar amb les faldilles tant llargues que sempre portava,
i, patapam!,
totes les castanyes per terra.

Molt empipada, es va ajupir per recollir-les i no en va trobar cap,
les havia perdudes totes!
- Què faré jo ara?
Estava tant enfadada que no parava de rondinar.
Els follets del bosc que eren a prop, la van sentir i s'hi van acostar per dir-li:
- No t'amoïnis que nosaltres te'n portarem tantes que no et cabran al cistell.
Va passar una bona estona fins que van tornar carregats de castanyes i acompanyats, sabeu de qui?
Del Gegant del Castanyer!
I tots junts fent molta gresca es van posar a cantar:

El gegant dels castanyer,
torra castanyes, torra castanyes.
El gegant del castanyer
torra castanyes pel carrer.

Pica ben fort, pica ben fort
que piques fusta pica ben fort.

Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc.
Ja ni peta una als morros.
Ja tenim marremeu mort.

Pica ben fort, pica ben fort
que piques fusta pica ben fort.

Vora el foc hi ha la mainada
que castanyes fa torrar,
quan les tingui bufadetes
el gatet hi jugarà.

Pica ben fort, pica ben fort
que piques fusta pica ben fort.

Mentre cantàven van arribar a la paradeta de la Marieta Castanyera
i van continuar ballant i cantant tot torrant castanyes, moniatos i menjant panellets!

I conte contat, ja s'ha acabat!